Fill del 60, nat a Barcelona, va caure de ben petit a la marmita de la paraula, captivat pels seus dos vessants: pel so i pel sentit. Pel so arribà a la música, que neix de dins i ve de fora, i que t’embruixa per poc que t’hi obris i deixis que t’abraci, i que és també ordenadora. Pel sentit ha construït habitacles de mots on aixoplugar-se durant les maltempsades de la realitat. En la cançó com a gènere hi ha trobat una feliç conjuminació de les dues esferes, però això no li ha tret les ganes de provar de fer bons poemes. Publicà, als catorze anys, Opus Zero (1974). Els cants de sirena de la poesia experiencial el dugueren a fer més llibres, i l’afany de passar de trobador a joglar, a editar discos i a interpretar en viu, engendrant Bocanegra. En estudis fa el seu grec, i els amplia a les Britànies, on es doctora en traducció poètica i afina l’eina. Tradueix clàssics per gust i contemporanis per fer bullir l’olla. Es deixa temptar per altres maneres de poetitzar. S’inicia en musicoteràpia per conèixer millor els efectes benefactors de la música i continua, amb deliberada moderació, enregistrant cançons i publicant versos. De manera intermitent treballa en l’ensenyament universitari i fa periodisme cultural.
festivaldepoesiadelamediterrania 