MIQUEL ÀNGEL LLAUGER

Massa normal per ser un bon poeta

No fa gaire vaig topar, en una correspondència entre dos poetes, una frase meravellosa. Miquel Martí i Pol li diu a Joan Vinyoli: “Sovint penso que sóc massa normal per ser un bon poeta”. Aquest som jo, sempre mal a pler amb la imatge del poeta com algú que va pel món posant amb els ulls en blanc, o algú que té accés a experiències vedades a la resta dels mortals. Diria que un poeta és algú a qui els versos dels altres fan una mica més feliç o una mica menys infeliç, i que per això en vol fer de propis. També m’agrada, en aquest cas fa molts d’anys, una frase de Gabriel Ferrater que diu que la vida és per a tothom, sense remei, una lliçó de modèstia. Creure’s important, així, no és només una equivocació: és un ridícul. Acabaré el capítol de les citacions preferides amb una de W.H. Auden que diu que tenim el deure, no el dret, de ser feliços, tot i que reconec que parla d’un deure que les conjuntures diverses no sempre ens posen fàcil.

He tengut la gosadia de publicar quatre llibres de poemes: L’arena de l’amor, 1986; Animals intel•ligents, 1992; Memòria del Jardí, 2000, i A la Gran Babilònia, 2011; a més d’un quadernet de versos satírics (Els sonets del Cola-cao, 2010) llançat sota el nom de ploma de Paula Prohens. Ja és tota una exageració, però supòs que encara reincidiré dues o tres vegades. No m’he vist mai com a narrador, però la prosa també m’ha temptat, i el resultat han estat els relats de Carrer Vanuatu (1999) i una petita història familiar titulada L’anell del Capità Llull (2012). M’agrada passar versos anglesos al català: he traduït, conjuntament amb Jaume Bosquet, el volum Antologia de Spoon River, d’Edgar Lee Masters, i estic enllestint una mostra de poesia anglesa lleugera, absurda i divertida: una manera de fer poesia que és una altra de les meves febleses. Completaré el currículum contant que col•labor a la premsa amb articles d’opinió sobre el món i la bolla i amb crítiques literàries, i que som impulsor, conjuntament amb tres col•legues lletraferits, de la web de versos i lletres Veus baixes.

Resumiré la resta dient que durant uns anys m’he dedicat a la vida política (que voldria reivindicar de passada com a activitat noble), que som pare ni més ni menys que per triplicat i que em fan feliços, a més dels versos i els llibres, els dolços i l’estiu.