Va néixer a Campos el 10 de juliol de 1953, però va passar els seus primers anys a Portocolom i Felanitx abans d’anar a viure definitivament a Palma, residència que alterna de cada vegada més amb llargues estades a sa Ràpita de Campos.
Es va iniciar a la literatura publicant els seus primers poemes sota el títol Es massa difícil al volum col·lectiu “Temptant l’equilibri” (1973) conjuntament amb Lleonard Muntaner, Damià Pons i Guillem Soler, així com a la revista de poesia Domini fosc, de la que va ser co-fundador.
De llavors ençà ha publicat els llibres de poesia: Sempre trobaré algun dolor (1973), Baf de llavis (1976) i després d’un parèntesi de vint-i-un anys Carasses (1997), La set del viatger (2001), Sal de migjorn (2002), Manual d’ànsia (2005), Quadern de manobre (2007), A recer (2009) i Inventari d’omissions (2011). És present a antologies traduït a l’anglès Poetry in the Balearic Islands, i al francès a La poésie aux Baléares à la fin du millénaire i Poètes contemporains des íles Baléares d’expressions catalane.
Un silenci, deia Paul Valéry, és la font estranya dels poemes. Joan Perelló escriu sovint sobre el silenci i sobre algunes emocions. S’interroga també sobre el propi fet d’escriure poesia.
Manté actiu/inactiu, segons les brusques i l’orientació del vent un blog anomenat La brúixola http://ginard.balearweb.net/ on hi deixa caure les seves sensacions i algunes lectures.
festivaldepoesiadelamediterrania 