Laia Martinez i Lopez

Plantem-nos:

no hi ha prou verd per respirar.

Tradueixo, escric, canto i dic poesia des que un dia vaig poder i perquè és com sento, palpo i visc cada cosa, ésser o instant. M’estimo la paraula i m’estimo l’estimar. La llengua és riquesa i, per això, no estic en crisi. Del rus he traduït Max Voloixin (Dels troncs d’oliveres velles. Lleonard Muntaner Ed.), Marina Tsvetàieva i Sologub. De l’anglès, Sylvia Plath, vora els fogons. M’han publicat L’abc de Laia Martinez i Lopez (Documenta Balear, 2009) i L’estiu del tonight, tonight (El Gall, 2011. Premi Art Jove Balears), i poemes dispersos en un bon cabàs d’antologies. Vaig néixer sota un roc i he rodolat per urbs-tartera fins arribar a Mallorca. Els meus versos han agradat a traductors de l’italià, el portuguès, el castellà i el croat, cosa que m’ha deixat recitar-los per tota la Mediterrània. Faig cal•ligrames i pinto amb aquarel•les i, de tant en tant, composo per a piano, tal vegada perquè hi ha coses que encara no he après a dir amb lletra. Sóc la meitat del duet musical d’electrovèrsia Jansky, amb Jaume Reus [jansky.bandcamp.com]. La carn, els estels i la v’ritat m’obren camí o em són a dins i jo els faig d’eco.

Aquesta entrada s'ha publicat en POETES i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari